El territori

L'Empordanet

Viure i gaudir l'Empordà

L'Empordà petit o L'Empordanet és un territori efectivament petit però molt humanitzat i amb una gran diversitat de paisatges acaronats pel Garbí i tocats per la Tramuntana. 

Paisatges muntanyosos com la carena de migdia del majestuós massís del Montgrí, Les Gavarres que limiten aquest territori sempre a ponent, les muntanyes del cap de Begur i de la línia litoral entre Calella i Palamós o les Cadiretes que tanquen la comarca al sud més enllà de la Vall d’Aro. Dins la plana, un munt de petits turons posen color i acullen petites o grans poblacions.

Una plana bàsicament agrícola que combina els camps de sembrat de civada i d’ordi, amb els d’userda, de gira-sols o d’arròs,
situats tots entre Pals i la riba del Ter. Extenses plantacions de fruiters, sobretot pomeres i presseguers, olivars d’oliveres centenàries i altres de més recents. I vinyes velles i vinyes noves, hortes de petita i mitjana dimensió i tot un rosari de masos estratègicament situats, alguns amb una explotació ramadera de vaques i tots amb galliner i espai pels ànecs i les oques, pels conills i els porcs i en alguns casos, pocs, amb magnífics ramats de xais i de cabres.

Tot plegat a l’entorn de petits pobles d’origen medieval que guarden tot l’encant del passat: Pals, Palau-sator, Peratallada, Monells, Ullastret, Llavià...

A tocar de mar, les poblacions han crescut molt les darreres dècades a causa del turisme, com l’Estartit, Calella de Palafrugell, Llafranc, Sant Antoni de Calonge o Platja d’Aro. Altres que ja eren grans com Palamós o Sant Feliu de Guíxols també han crescut i s’han transformat per l’activitat turística, i també les situades una mica més a l’interior com Palafrugell, Torroella de Montgrí o Calonge.

Però encara tenim petits nuclis marítims francament encisadors: Sa Riera, Sa Tuna, Tamariu, S’Alguer...

És l’Empordà!

ELS PRODUCTES

La cuina i la gastronomia d’aquest país tenen centenars d’anys i són el resultat d’un munt d’influències que han rebut de les moltes cultures que han trepitjat i viscut en aquest corredor de connexió entre el sud, el centre i el nord d’Europa i també de les que han arribat de totes les ribes de la Mediterrània.

La història, doncs, ha configurat una cuina tradicional de gran personalitat a l’entorn de les nostres dues salses bàsiques: la picada i el sofregit, i els nostres propis productes, poc o gens viatjats. Els peixos de palangre, els de roca, els mariscs, les verdures i les fruites, les llegums, l’aviram, la caça i les carns del bestiar de les masies dels pobles de l’interior, constitueixen la base dels nostres plats, cuinats amb olis d’oliva de la DO Empordà i regats amb vins de la mateixa denominació.

Així doncs, les propostes dels nostres restaurants es fonamenten en l’ús prioritari dels productes del país, tant de la mar com de la terra, tractats acuradament pels nostres cuiners, que són gent arrauxada i imaginativa, com a professionals de la cuina.

La capacitat de barrejar amb seny i sentit les carns i els peixos, donen lloc a un dels nostres plats més emblemàtics i singular, el “mar i muntanya”, que juntamen amb els suquets, els arrossos i els platillos de carn, són encara la base de la nostra oferta gastronòmica.

Tot plegat ha permès que aquesta sigui avui una de les cuines més preuades del món, la qual us convidem a tastar i de ben segur si ho feu, a gaudir.

  • “El pensament ens porta a creure, doncs, que la cuina millor és sempre la local” La substància · dins El meu País
    Josep Pla.

  • “L’Empordà, tot sencer, fa olor de fogons temptadors en els quals es couen innocents propostes de felicitat. L’Empordà és un horitzó de turons molt suaus i de pobles propers, un paisatge humà, com diria Josep Pla, en què a més les xemeneies fumegen amb olor de sofregit ben fet, de picada suficient... El viatger del paladar no s’equivoca gairebé mai a l’Empordà...” Manuel Vázquez Montalbán

  • "A primera vista no hi ha res més arriscat que posar en una mateixa cassola un pollastre i un crustaci, d’una inconfusible –tots dos– personalitat. Quant s’explica aquest plat a un foraster –i no diguem a un estranger– el primer que es pot veure és que es posen les mans al cap.” El que hem menjat
    Josep Pla.

  • "La cuina marca la identitat dels pobles. S’arrela en la terra i elabora la tradició i el gust dels que l’habiten" Rosa Regàs